POSTRES DE CULLERA
És ben curiós que, portant tota la vida estiuejant a Astúries, mai m'havia interessat per l'arròs amb llet, essent un postre tan típic allà.
No ha sigut fins l'any passat, que vaig tenir una espècie d'amor a primera vista amb aquest postre, i desde de llavors que sempre que menjo fora de casa m'ho demano.
A priori sembla fàcil de fer, però he de dir que a mi m'ha costat trobar el punt de dolçor i de textura adequat!
Una recepta tradicional, de les que mai fallen i que sempre estaran presents.
ARRÒS AMB LLET
Després d'unes setmanes frenètiques de feina he trobat una estoneta per publicar. De fer receptes no he parat de fer-ne, però falta temps per preparar-les...És ben curiós que, portant tota la vida estiuejant a Astúries, mai m'havia interessat per l'arròs amb llet, essent un postre tan típic allà.
No ha sigut fins l'any passat, que vaig tenir una espècie d'amor a primera vista amb aquest postre, i desde de llavors que sempre que menjo fora de casa m'ho demano.
A priori sembla fàcil de fer, però he de dir que a mi m'ha costat trobar el punt de dolçor i de textura adequat!
Una recepta tradicional, de les que mai fallen i que sempre estaran presents.
Ingredients (12-15 gotets):
-200grs Arròs rodó
-2L Llet
-200grs Sucre Morè
-1 Branca canyella
-Pell d'una llimona
-Aigua
Posarem l'arròs en un cassó i el cobrirem d'aigua tot just. Ho posem a coure.
En un altre cassó escalfem la llet, amb la canyella i la llimona, fins que començi a bullir. Llavors apaguem el foc i reservem.
Quan l'arròs s'hagi begut tota l'aigua (trigarà uns 8-10'), afegim la llet calenta infusionada, baixem el foc i courem uns 30-40' més, fins que l'arròs sigui cuit i hagi espessat una mica, remenant de tant en tant amb una cullera de fusta.
Amb aquests ingredients surt força quantitat, si no en voleu tanta feu només la meitat.
Queda una textura un pèl líquida, si us agrada un arròs amb llet més dens, poseu-hi només 1'750ml de llet.
Un cop fet deixar refredar i reservar a la nevera.
Just abans de servir espolvorejar amb canyella molta.
Si li voleu donar un toc divertit, afegiu-li un xorret d'anís dolç.
Si li voleu donar un toc divertit, afegiu-li un xorret d'anís dolç.
Ay qué rico! Yo lo hago muy parecido, con casi la misma proporción de ingredientes, me encanta! Esa textura final es una verdadera delicia. Un postre que nunca falla.
ResponEliminaUn abrazo
Pues si...a veces en lo más sencillo esta la gracia,verdad?
EliminaUnes postres que m'agradaven molt però que no he preparat mai a casa! Potser que m'hi posi, oi? A més m'ha agradat el toc d'anís....Quin punt més bo! Petonets!
ResponEliminaJa estàs trigant doncs!!!
EliminaÉs de les poques coses dolces que no m'agraden... ja és ben estrany! però aquests gotets fan bona pinta! petons
ResponEliminaA gustos...colors!!!
Elimina